Arzultà dl'arserca

Vai alla navigazione Vai alla ricerca
Che a varda (ij 20 prima | ) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).
  • [[Categorìa:Fìsica|Forsa]] [[Categorìa:Fìsica matemàtica]] ...
    590 Byte (100 mòt) - 14:55, 28 maj 2021
  • [[Categorìa:Fìsica]] [[Categorìa:Fìsica matemàtica]] ...
    710 Byte (119 mòt) - 06:16, 13 mar 2013
  • == Un pòch ëd matemàtica == Ciamoma ''M'' la [[massa (fìsica)|massa]] dël còrp celest e ''G'' la [[costanta gravitassional]]. I l'oma do ...
    1 KByte (209 mòt) - 18:14, 8 nov 2018
  • ...ent]] ''R'' d'un radiator përfet a l'é proporsional a la quarta [[potensa (matemàtica)|potensa]] ëd soa [[temperadura]] assolùa ''T'': [[Categorìa:Fìsica]] ...
    339 Byte (51 mòt) - 16:42, 8 ost 2015
  • [[Categorìa:Fìsica matemàtica]] ...
    437 Byte (73 mòt) - 07:20, 27 avr 2014
  • [[Categorìa:Fìsica matemàtica]] ...
    726 Byte (128 mòt) - 16:39, 8 ost 2015
  • ...ante ant l'anàlisi matemàtica e a l'ha aplicassion ant vàire camp, da la [[fìsica]] a l'economìa. Ël termo "càlcol" a ven dal Latin ''calculus'' (ciòt), arfe * Fìsica: Për modelé ël moviment, la termodinàmica, e le onde. ...
    3 KByte (484 mòt) - 12:12, 24 fër 2025
  • A l'ha un camp d'aplicassion assè spantià: [[fìsica matemàtica]] (për esempi ij problema ëd [[difrassion]] d'[[onde eletromagnétiche]], do [[Categorìa:Anàlisi matemàtica]] ...
    2 KByte (261 mòt) - 10:52, 1 maj 2008
  • [[Categorìa:Fìsica matemàtica]] ...
    932 Byte (154 mòt) - 14:13, 25 gen 2014
  • ...676, ma a l'é virasse tòst vers l'[[astronomìa]], la [[matemàtica]] e la [[fìsica]]. ...arnomà; rintrà a Basiléa dël 1682 a l'ha duvertà un seminari pùblich ëd [[fìsica]] sperimental. ...
    4 KByte (724 mòt) - 10:08, 25 stè 2021
  • Ël càlcol dle variassion a l'é na branca dl'[[anàlisi matemàtica]], ch'a studia la costrussion ëd forme, stat o process ch'a sio ël mej poss Problema variassionaj a ven-o fòra soens ant j'aplicassion, dzortut an [[fìsica]], [[angegnerìa]], [[conomìa]]: ambelessì l'antegral variassional a peul ar ...
    3 KByte (490 mòt) - 04:04, 8 mar 2013
  • ...Newton]] a l'ha dësvlupà costa [[teorìa corporin-a]], con na spiegassion [[matemàtica]] dla [[rifrassion]] e dl'arflession, conforma ai fàit conossù. ...nrajanta - a l'é un-a dle quantità mzurà con pi [[precision]] ëd tute le [[fìsica|siense fìsiche]]. ...
    5 KByte (866 mòt) - 09:37, 13 ost 2014
  • ...nd matemàtich dl'antichità e a l'ha dàit d'amportante contribussion a la [[fìsica]]. Soe anvension, cissà da soe dëscuverte dle laj dla fìsica, a l'han anciarmà ij sò contemporani e a l'han fàit ëd chiel un përsonage l ...
    5 KByte (868 mòt) - 17:15, 22 gen 2015
  • ...ssoma coma [[fòrsa]] ëd gravità. A l'é un-a dle pì grande realisassion dla fìsica moderna e a l'ha cambià nòstra comprension dl'univers. Equassion d'Einstein: Formula matemàtica ch'a liga la curvatura dlë spassi-temp (Gμν) a la densità ëd materia e ener ...
    4 KByte (658 mòt) - 16:48, 19 fër 2025
  • ...ovrà an [[fìsica]], ant lë studi dl'[[arsonansa]], e ant la [[statìstica]] matemàtica. ...
    3 KByte (482 mòt) - 03:19, 24 giu 2018
  • Sòn a j'ampediss pà d'anteressesse a la [[matemàtica]] e a ten na corëspondensa con [[Joseph-Louis Lagrange|Lagrange]] an sël [[ ...'a andasìa pà tant bin, Lagrange e Laplace a l'ancoragio a dedichesse a la matemàtica.<br> ...
    12 KByte (2 140 mòt) - 22:54, 23 gen 2015
  • La '''fìsica''' a l'é na [[siensa]] sperimental dont j'anteresse e ij confin a l'han var ...écol ch'a fa XIX ij confin antra le siense naturaj a l'ero assè ciàir e la fìsica as ocupava dij fenòmeno ch'a compòrto nen ëd cambiament ant la [[natura]] d ...
    32 KByte (5 823 mòt) - 22:45, 20 gen 2015
  • ...concet dë spassi doal a arcor an tante aplicassion dla matemàtica e dla [[fìsica]] dagià ch'a l'é a fondament ëd la nossion ëd [[tensor]]. Ch'as consìdera në spassi vetorial ''V'' ansima a 'n [[camp (matemàtica)|camp]] '''K'''. Un fonsional linear a l'é n'[[aplicassion linear]] da ''V' ...
    9 KByte (1 717 mòt) - 14:46, 7 dzè 2017
  • Apress avèj studià drit e medzin-a, a taca con la [[matemàtica]]. La pì part dij travaj sientìfich ëd d'Alembert a j'ero vers la [[fìsica]]. ...
    6 KByte (986 mòt) - 10:49, 5 mar 2025
  • ...ma j'equassion diferensiaj as deuvro soèns ëdcò ant la [[geometrìa]], la [[fìsica]], la [[chìmica]].<br> ...n diferensiaj parsiaj a l'ha contribuì a motivé vàire dësvlup ëd l'anàlisi matemàtica. ...
    8 KByte (1 351 mòt) - 09:36, 11 luj 2013
Che a varda (ij 20 prima | ) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).