Graf

Da testwiki.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

Stamp:Prinsipi

Figura:Graf-intrada.png
Graf ëd j'anliure dl'Intrada dla Wikipedia piemontèisa, arlevà dal programa http://www.aharef.info/static/htmlgraph/

Un graf G=(V,E) a l'é na strutura algébrica ch'a consist ëd n'ansem nen veuid V e d'un sot-ansem E[V]2, anté che [V]2 a l'é la famija dij sot-ansem ëd V ëd doi element.

J'element ëd V a son ciamà ij vértes ëd G; j'element d'E a son soe bande.

Figura:Internet map 1024.jpg
Graf ëd la Ragnà (30% dël total dle conession esistente)

Ël concet ëd graf a l'ha un përfond d'aplicassion. A l'é dovrà, për esempi, ant la modelisassion dj'anterassion sossiaj e biològiche, l'organisassion dj'orari, le rej ëd comunicassion, l'anàlisi dij cost, ij sistema ëd difèisa compless.

Chèiche definission

Si e={u,v}E, ij vértes u,v a son dit adiacent (l'un l'àutr) e ancident a e (e e a l'é dita ancidenta an v). Doe bande a son adiacente s'a l'han giusta un vértes comun.

Dàit vV, ël nùmer dG(v) dle bande ëd G ancidente an v a l'é ciamà ël gré ëd v. Si dG(v)=1, v a l'é dit vértes terminal. Si r a l'é 'n nùmer natural e dG(v)=r për minca vV, antlora ël graf a l'é dit r-regolar.

Un sot-graf ëd G=(V,E) a l'é un graf H=(W,F) con WV,FE. Si W=V as dis che H a génera G.

Na caminà ëd longheur k ant ël graf a l'é na sequensa ëd vértes (u0,,uk) anté che {ui,ui+1}E për minca valor dl'ìndes i.

Esempi

  • Un senté Pn a consist d'n2 vértes p1,,pn e d'n-1 bande {pi,pi+1}. Donca, un senté a l'é na caminà anté che tuti ij vértes a son diferent antra 'd lor; ël nùmer n a l'é la longheur dël senté.
  • Na stèila Sn a consist d'n2 vértes e d'n-1 bande, con un vértes ëd gré n-1 e tuti j'àutri vértes ëd gré 1.
  • Un sicl Cn a consist d'n3 vértes c1,,cn e d'n bande {c1,c2},,{cn1,cn},{cn,c1}. Ël nùmer n a l'é la longheur dël sicl. Donca un sicl a l'é na caminà anté che mach ël prim e ël darié vértes a coincido.
  • Ël graf complet ansima a n'ansem V ëd vértes a l'é ël graf anté che tuti ij vértes antra 'd lor diferent a son adiacent.
  • Dàit G=(V,E), ël graf complementar ëd G a l'é ël graf H=(V,[V]2E); visadì H a l'é otnù dai midem vértes ëd G, ma an butand na banda anté ch'a-i era nen e an gavandla anté ch'a-i era.
  • Ël graf ëd Petersen.
  • Ël graf dl'aperitiv.

Chèich arzultà elementar

Ël prim teorema sì-dapress a l'é ëdcò dit ël prim teorema dla teorìa dij graf.

Teorema. Ch'as consìdera un graf finì G=(V,E), anté che V={v1,,vn} e E a l'ha m element. Antlora

i=1ndG(vi)=2m.

Dimostrassion. An fasend l'adission dij gré dij vértes, minca banda a l'é contà doe vire.

Teorema. Ant un graf finì a-i son almanch doi vértes ch'a l'ha ël midem gré.

Dimostrassion. Ciamoma k ël nùmer dij vértes dël graf. S'a-i é dij vértes ëd gré 0 a-i peul nen essie ëd vértes ëd gré n-1 e ij gré possìbij a son 0,1,...,n-2. Si, nompà, gnun vértes a l'ha gré 0, ij gré possìbij a son 1,2,...,n-1. An tuti doi ij cas, a-i son pì 'd vértes che gré possìbij, donca almanch doi vértes a devo avèj ël midem gré.

Isomorfism

Ij graf G1=(V1,E1),G2=(V2,E2) as diso isomorf s'a-i é na bijession f:V1V2 tal che {u,v}E1{f(u),f(v)}E2.
Na fonsion f parèj a l'é ciamà isomorfism antra G1 e G2. N'isomorfism antra 'n graf e chiel-midem a l'é dit automorfism.

Donca doi graf a son isomorf cand, gavà për la natura dij sò vértes, a son an efet l'istess graf.

Graf tacà

Ch'as consìdera un graf G=(V,E) e ch'as pijo doi vértes diferent u,vV. Un senté ch'a gionz u a v a l'é minca sequensa (v0,,vr) ëd vértes tuti diferent tal che v0=u,vr=v e {vi,vi+1}E per tuti j'i.

La relassion , definìa an butand uv si e mach si u=v opura u e v a son gionzù da chèich senté, a l'é na relassion d'equivalensa ansima a G. Le class d'equivalensa as ciamo componente (o componente tacà) ëd G. Ël graf as dis tacà s'a-i é mach na componenta, visadì si minca cobia d'element diferent a l'é gionzùa da chèich senté; dësnò ël graf a l'é dëstacà.

Ant un graf tacà G as peul definisse na distansa antra minca cobia ëd vértes u,v, an butandla 0 si u=v, dësnò ugual a la longheur dël senté pì curt ch'a gionz u e v. An sa manera, G a ven në spassi métrich.

Matris d'adiacensa

Ch'as consìdera un graf finì G=(V,E) e n'enumerassion dij sò vértes V={v1,,vn}. La matris d'adiacensa corëspondenta a l'é la matris quadrà A(G)=(aij) d'órdin n definìa an butand aij=1 si {vi,vj}E e aij=0 si {vi,vj}E. As agiss donca ëd na matris simétrica dont la diagonal prinsipal a l'é tuta 0 e ch'a dipend da l'enumerassion dij vértes.

Ël teorema sì-dapress a fa vëdde che doi graf finì a son isomorf si e mach si soe matris d'adiacensa a son përmutassion-sìmij.

Teorema. Ij graf finì G1=(V1,E1),G2=(V2,E2) a son isomorf si e mach si, fissà n'enumerassion dij sò vértes, a-i é na matris ëd permutassion P tal che A(G1)=P1A(G2)P.

Dimostrassion. Si G1,G2 a l'han nen ël midem nùmer ëd vértes, a peulo nì esse isomorf, nì avèj matris d'adiacensa sìmile. As peul donca ipotisé che V1=V2={1,,n}. Ch'as denòto A(G1)=(aij),B(G2)=(bij).

Butoma che G1,G2 a sio isomorf e pijoma n'isomorfism f:{1,,n}{1,,n}. A-i na ven che {i,j}E1{f(i),f(j)}E2, visadì aij=bf(i)f(j). Definioma P=(δif(j)). Antlora l'element ëd pòst (i,j) an P1A(G2)P a l'é

s,t=1n(P1)is(A(G2))stPtj=s,t=1nδsf(i)bstδtf(j)=bf(i)f(j)=aij,

visadì P1A(G2)P=A(G1). A l'anvers, si P a l'é na matris ëd përmutassion tal che A(G1)=P1A(G2)P, ch'as definissa na bijession f:{1,,n}{1,,n} an butand f(j) ugual al pòst ëd la riga dl'ùnich 1 ch'a-i compariss ant la colòna j. Donca

{i,j}E1aij=11=(P1A(G2)P)ij=bf(i)f(j)
{f(i),f(j)}E(G2),

ch'a veul dì che f a l'é n'isomorfism antra G1 e G2.

An particolar, si G1,G2 a son isomorf, soe matris d'adiacensa a son sìmile e donca a l'han ël midem polinòmi caraterìstich, visadì

det(A(G1)xI)=det(A(G2)xI),

anté che I a l'é la matris dl'identità.

Colorassion

Na colorassion d'un graf G=(V,E) a l'é na fonsion f da V an n'ansem C, dit ansem dij color. Si C a l'ha r element, antlora f as ciama n'r-colorassion. La colorassion f a l'é pròpia si vértes adiacent a l'han color diferent, visadì si {u,v}Ef(u)f(v).

Ël nùmer cromàtich χ(G) ëd G a l'é la mìnima cardinalità ëd n'ansem ëd color C tal ch'a-i sia na colorassion pròpia f:VC. La determinassion ëd χ(G) a l'é un dij problema NP-complet clàssich.

Për conté vàire r-colorassion pròpie a-i son d'un graf a peul ven-e a taj ël teorema sì-dapress. Ch'as denòta p(G,r) ël nùmer d'r-colorassion pròpie ëd G.

Teorema d'ardussion cromàtica. A val la relassion p(G,r)=p(G1,r)p(G2,r), anté che G1 a l'é otnù da G an gavand na banda {u,v} e G2 a l'é otnù da G1 an identificand ij vértes u,v.

Ës teorema a përmet d'arporté ël cont ëd p(G,r) a col për graf ch'a l'han viaman men ëd bande e ëd vértes. A-i na ven che f(r)=p(G,r) a l'é un polinòmi a coefissient antregh, dit polinòmi cromàtich ëd G.
Dagià che f(0)=f(1)=...=f(χ(G)-1)=0 e che f(m)0 për tut mχ(G), a-i son d'esponent antregh positiv e0,e1,,eχ(G)1 e un polinòmi q(r) taj che

f(r)=re0(r1)e1(rχ(G)+1)eχ(G)1

andoa q a l'ha gnun-e rèis antreghe positive.

Graf bipartì

Si χ(G)2, antlora G as dis un graf bipartì. Si χ(G)=1, antlora G a l'é n'ansem indipendent; si χ(G)=2, antlora G a l'é l'union ëd doi ansem indipendent disgionzù.

Esempi.

  • Un graf bipartì complet Knm ansima a (n,m) element a l'é l'union ëd doi ansem indipendent disgionzù V1,V2, ël prim con n element, lë scond con m element, anté che tuti ij vértes ëd V1 a son adiacent a tuti ij vértes ëd V2.
  • Na stèila Sn a l'é un graf bipartì complet ansima a (1,n-1) element.

Teorema. Un graf a l'é bipartì si e mach si a l'ha gnun sicl ëd longheur dëscobia.

Dimostrassion. Un graf ch'a conten un sicl ëd longheur dëscobia a peul nen esse bipartì, dagià ch'a-i van almanch tre color për colorelo.
A l'anvers, suponoma che G a l'abia n vértes e a conten-a gnun sicl ëd longheur dëscobia. Si n2, antlora G a l'é bipartì. Dësnò, a basta fé vëdde che minca component tacà ëd G a l'é bipartìa e donca as peul fé cont che G a sia tacà. Fissà un vértes u, për minca vértes w ch'as colora w con 0 si u=w opura la distansa antra u e w a l'é cobia; dësnò ch'as colora w con 1. A venta fé vëdde che costa a l'é na colorassion pròpia. S'a fussa pa parèj, a vorërìa dì ch'a-i son doi vértes adiacent w1,w2 con ël midem color; donca soa distansa da u a dev esse l'istessa, disoma r. Ch'as pijo donca doi senté (x0,,xr),(y0,,yr), ël prim da w1 a u, lë scond da w2 a u. Ch'as denòta k ël prim valor tal che xk=yk. Antlora {x0,,xk,yk1,,y0} a sarìa un sicl ëd longheur dëscobia 2k-1, e sòn a l'é na contradission.

Criche e ansem indipendent

Na crica ant un graf G a l'é un sot-ansem dij vértes ch'a son tuti, doi a doi, adiacent antra 'd lor. N'ansem indipendent a l'é 'n sot-ansem dij vértes ch'a son tuti, doi a doi, nen adiacent antra 'd lor.
Për un graf finì G, ël nùmer ëd crica ω(G) a l'é la cardinalità dla crica pì gròssa ëd G; ël nùmer d'indipendensa α(G) a l'é la cardinalità dël pì gròss ansem indipendent.

Erbo

Un graf sensa sicl as ciama foresta. Na foresta tacà as ciama erbo. Da la definission, a-i ven che minca erbo a l'é 'n graf bipartì.
An n'erbo, minca cobia ëd vértes distint u,v a l'é gionzùa da 'n senté ùnich: an efet, un senté a dev ess-ie, dagià che n'erbo a l'é tacà; s'a-i na fusso doi diferent, as otenrìa un sicl.

Proposission. An n'erbo T finì con pì che n'element a-i son almanch doi vértes terminaj.

Dimostrassion. Ch'as consìdero doi vértes u,v ëd T dont la distansa a sia ugual al diàmeter; ciamoma w ël penùltim vértes ëd l'ùnich senté ch'a gionz u a v. Donca v,w a son adiacent. Si v a l'èissa n'àutr vértes adiacent, ciamomlo t, l'ùnich senté ch'a gionzrìa u a t a sarìa col ch'a passa për w e v. Ma antlora la distansa antra u e t a sarìa pì gròssa dël diàmeter e sòn a l'é na contradission.
Ant l'istessa manera as fa vëdde che u a l'ha mach un vértes adiacent.

Teorema. Ël polinòmi cromàtich ëd n'erbo T con n vértes a l'é p(T,x)=x(x1)n1.

Dimostrassion. Për andussion ansima a n. Si n=1, antlora p(T,x)=x. Si n>1, ch'as consìdera un vértes terminal u e ch'as consìdera l'ùnica banda {u,w} ancidenta an u. Ch'as denòta T' l'erbo otnù da T an gavandje la banda {u,w} e T col otnù an identificand ij vértes u,w. An armarcand che T' a l'ha doe componente, dont un-a formà mach dal vértes u e l'àutra isomorfa a T, për ël teorema d'ardussion cromàtica i otnoma

p(T,x)=p(T,x)p(T,x)=
=xp(T,x)p(T,x)=
=(x1)p(T,x)=(x1)x(x1)n2,

anté che al darié passage i l'oma dovrà l'ipòtesi andutiva.

Multi-graf

Ël concet ëd graf as peul generalisesse a col ëd multi-graf, an lassand che doi vértes a sio gionzù da pì che un-a banda. Na formalisassion possìbila për un multi-graf M a l'é donca ëd n'ansem ëd vértes VM, dotà ëd na fonsion fM:[VM]2 ch'a conta vàire bande a-i son antra minca cobia ëd vértes. Tanme cas particolar, si la plancia d'f a l'é contnùa an {0,1} i l'oma torna un graf.

N'isomorfism antra doi multi-graf M,N a l'é antlora na bijession φ:VMVN tal che fM({a,b})=fN({φ(a),φ(b)}) për minca a,bVM. Stamp:Fin