Spassi vetorial topològich

Da testwiki.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

Stamp:Prinsipi An matemàtica, në spassi vetorial topològich (o ëdcò spassi topològich linear) a l'é në spassi anté ch'a son definìe sia na strutura topològica che na strutura dë spassi vetorial, an manera da esse compatìbij antra 'd lor, visadì che j'operassion a sio continue. Jë spassi vetoriaj topològich a son d'oget motobin ëstudià ant l'anàlisi fonsional. L'arserca ansima a jë spassi vetoriaj topològich a l'é stàita anandià da Stefan Banach ant j'agn '30, tanme generalisassion pròpe djë spassi ëd Banach.

Definission matemàtica

Ch'as denòta 𝕂 ël camp dij nùmer reaj o compless, con soa topologìa sòlita. Në spassi topològich vetorial X ansima a 𝕂, a l'é në spassi vetorial ansima a 𝕂 dotà ëd na topologìa 𝒯 con le proprietà che:

  • L'aplicassion (x,y)x+y a sia continua da X×X an X.
  • L'aplicassion (k,y)kx a sia continua da 𝕂×X an X.

An tuti ij doi cas, jë spassi prodòt a son dotà dla topologìa prodòt. Në spassi topològich vetorial a l'é ant ës sens-sì na strutura che nen mach a sodisfa a j'ipòtesi dë spassi vetorial e topològich, ma a garantiss ëdco na compatibilità antra le doe.

Proprietà

La rason ch'a rend jë spassi vetoriaj topològich n'utiss motobin dovrà an matemàtica, a l'é ch'as trata d'un concet motobin general: vàire spassi dovrà soens a son dë spassi vetoriaj topològich; ant ël midem temp le teorìe matemàtiche ch'as peul fess-ie ansima a son pitòst riche.

Ansem limità

Un sot-ansem A ëd lë spassi vetorial topològich X as dis limità s'a-i son n'antorn I ëd 0X e në scalar k𝕂 taj che kI a conten A. La possibilità ëd parlé d'ansem limità, ant n'àmbit astrat parèj, a l'é stait da na mira stòrica un dij fator ch'a l'han contribuì al dësvlup dlë studi djë spassi topològich vetoriaj.

Doalità

Le nossion ëd doalità a son motobin amportante ant l'àmbit dlë studi djë spassi topològich vetoriaj.

Dàit në spassi topològich vetorial X, a l'é natural consideré sò spassi doal X, visadì l'ansem dont j'element a son tute j'aplicassion linear continue ξ:𝑋𝕂. Ansima a X a-i resta antlora definìa na topologìa 𝒯, tanme la topologìa pì débola ch'a rend continuo tuti j'element d'X. Costa topologìa 𝒯 a l'é ciamà topologìa débol (dagià ch'a l'é pì débol ëd 𝒯). Ël fàit armarchèivol a l'é che l'ansem X echipagià dla topologia 𝒯 a l'é ancor në spassi vetorial topològich.

Convessità

Jë spassi vetoriaj topològich a son dë struture motobin generaj anté ch'a l'é possìbil traté le nossion ëd convessità. Jë studi an costa diression a l'han ëmnà a definì e analisé jë spassi localman convess.

Fonsion a valor an në spassi vetorial topològich

La class pì general ëd fonsion për la qual as conòssa na teorìa dl'antëgrassion a l'é la class dj'aplicassion da në spassi mzuràbil a valor an në spassi vetorial topològich. Costa nossion a l'é conossùa tanme antëgral ëd von Neumann.

Stabilità sota a prodòt

Dàita na famija (finìa o infinìa) dë spassi vetoriaj topològich Xi, sò prodòt cartesian ΠiXi a l'ha na strutura natural sia dë spassi topològich che dë spassi vetorial. Cost prodòt a arzulta ëdcò esse në spassi vetorial topològich.

Esempi

spassi euclideo n a l'é në spassi vetorial topològich, se echipagià dla topologìa euclidea e con la strutura sòlita dë spassi vetorial. Motobin pì an general, tuti jë spassi ëd Banach a son dë spassi vetoriaj topològich (con la topologìa ch'a ven da soa norma). Tutun, a-i son dë struture motobin naturaj an matemàtica ch'a son dë spassi vetoriaj topològich, ma a son pà dë spassi ëd Banach. Për esempi, dàit në spassi ëd Banach X, i podoma consideré la topologìa débol 𝒯 ansima a X. Con costa topologìa, X an general a l'é nen në spassi ëd Banach (a fan ecession jë spassi ëd dimension finìa); tutun a resta në spassi vetorial topològich.

spassi Lp a son dë spassi vetoriaj topològich, për qualsëssìa p con 0<p, ma a son dë spassi localman convess mach për 1p. Stamp:Fin